Críticas a Rafael Polch
Transcribo literalmente lo que aparece en la web.
Al mateix temps que el diari La Vanguardia, Tibet.cat va rebre aquesta carta escrita en xinès i espanyol de l'escriptora tibetana Tsering Woeser adreçada al director de La Vanguardia i a la defensora del lector del mateix diari. La Vanguardia no l'ha publicada mai. Mentrestant, Tsering Woeser es troba sota arrest domiciliari a Pequín. Un mes després nosaltres la publiquem al nostre portal. Aquí podeu llegir-ne la seva traducció al català:
Pequín, 31 de març de 2008
Al director de La Vanguardia:
Sóc l'escriptora tibetana resident a Pequín, Woeser. Els escric per sol·licitar que es rectifiqui una notícia publicada en el seu diari, que m'afecta directament. El 20 de març d'aquest any, Rafael Poch va publicar una notícia en referència als esdeveniments del Tibet. En aquest article se'm citava a mi com a font d'una notícia sobre l'explosió d'un cotxe de les forces de la policia a Lhasa, i la mort de quatre dels seus efectius.
Em vaig assabentar d'això amb gran sorpresa perquè des de l'inici dels esdeveniments que afecten la regió tibetana jo he estat sota arrest domiciliari, i no he concedit cap entrevista a cap mitjà estranger. L'única comunicació que vaig tenir amb el seu corresponsal va ser a través del seu intèrpret, que em va sol·licitar una entrevista, i jo vaig ser molt clara en la meva posició de no concedir entrevistes. Ell em va dir estar preocupat per la meva seguretat, però no va esmentar en cap moment l'explosió del cotxe de policia i la mort de quatre efectius. Aquesta informació no va ser confirmada per mi en cap moment de la meva conversa amb el seu intèrpret.
En assabentar-me del reportatge de Rafael Poch en el qual se m'esmenta, em vaig posar immediatament en contacte amb ell per demanar-li que rectifiqués aquesta informació. Ell em va contestar que tot havia estat un malentès, i que esmenaria l'error. Tanmateix, el 30 de març, La Vanguardia publica un altre article en el qual es defensa la versió del seu corresponsal en el reportatge sobre els esdeveniments de Lhasa, fent al·lusió novament a que l'esmentada informació havia estat contrastada amb mi.
Jo escric una pàgina blog a internet, i he estat fent un seguiment dels esdeveniments que afecten els tibetans. El meu blog és interactiu, i molta gent m'ha deixat les seves opinions i informacions com se sol fer en els blogs. Tanmateix, el meu blog és la meva pàgina on intercanvio escrits i opinions amb la gent, no és un mitjà de comunicació i no ha de ser una font d'informació per als periodistes. Cap periodista no hauria d'utilitzar la informació que apareix en el meu blog sense abans consultar amb mi i obtenir el meu consentiment. Penso que això incumbeix l'ètica del periodista i el rigor en la recerca de veracitat, però per a mi el més greu és que Rafael Poch hagi utilitzat informació falsa en dir que havia obtingut la meva confirmació sense importar-li les conseqüències que això podria significar per a la meva persona.
És per això que em dirigeixo a La Vanguardia per demanar que es rectifiqui aquesta informació i fer una crida als periodistes del seu diari per tal que es mantingui una línia de treball que tingui en consideració l'ètica, la veracitat i la seguretat de les persones.
Cordialment, amb els meus més sincers desigs de pau. Woeser.
Al mateix temps que el diari La Vanguardia, Tibet.cat va rebre aquesta carta escrita en xinès i espanyol de l'escriptora tibetana Tsering Woeser adreçada al director de La Vanguardia i a la defensora del lector del mateix diari. La Vanguardia no l'ha publicada mai. Mentrestant, Tsering Woeser es troba sota arrest domiciliari a Pequín. Un mes després nosaltres la publiquem al nostre portal. Aquí podeu llegir-ne la seva traducció al català:
Pequín, 31 de març de 2008
Al director de La Vanguardia:
Sóc l'escriptora tibetana resident a Pequín, Woeser. Els escric per sol·licitar que es rectifiqui una notícia publicada en el seu diari, que m'afecta directament. El 20 de març d'aquest any, Rafael Poch va publicar una notícia en referència als esdeveniments del Tibet. En aquest article se'm citava a mi com a font d'una notícia sobre l'explosió d'un cotxe de les forces de la policia a Lhasa, i la mort de quatre dels seus efectius.
Em vaig assabentar d'això amb gran sorpresa perquè des de l'inici dels esdeveniments que afecten la regió tibetana jo he estat sota arrest domiciliari, i no he concedit cap entrevista a cap mitjà estranger. L'única comunicació que vaig tenir amb el seu corresponsal va ser a través del seu intèrpret, que em va sol·licitar una entrevista, i jo vaig ser molt clara en la meva posició de no concedir entrevistes. Ell em va dir estar preocupat per la meva seguretat, però no va esmentar en cap moment l'explosió del cotxe de policia i la mort de quatre efectius. Aquesta informació no va ser confirmada per mi en cap moment de la meva conversa amb el seu intèrpret.
En assabentar-me del reportatge de Rafael Poch en el qual se m'esmenta, em vaig posar immediatament en contacte amb ell per demanar-li que rectifiqués aquesta informació. Ell em va contestar que tot havia estat un malentès, i que esmenaria l'error. Tanmateix, el 30 de març, La Vanguardia publica un altre article en el qual es defensa la versió del seu corresponsal en el reportatge sobre els esdeveniments de Lhasa, fent al·lusió novament a que l'esmentada informació havia estat contrastada amb mi.
Jo escric una pàgina blog a internet, i he estat fent un seguiment dels esdeveniments que afecten els tibetans. El meu blog és interactiu, i molta gent m'ha deixat les seves opinions i informacions com se sol fer en els blogs. Tanmateix, el meu blog és la meva pàgina on intercanvio escrits i opinions amb la gent, no és un mitjà de comunicació i no ha de ser una font d'informació per als periodistes. Cap periodista no hauria d'utilitzar la informació que apareix en el meu blog sense abans consultar amb mi i obtenir el meu consentiment. Penso que això incumbeix l'ètica del periodista i el rigor en la recerca de veracitat, però per a mi el més greu és que Rafael Poch hagi utilitzat informació falsa en dir que havia obtingut la meva confirmació sense importar-li les conseqüències que això podria significar per a la meva persona.
És per això que em dirigeixo a La Vanguardia per demanar que es rectifiqui aquesta informació i fer una crida als periodistes del seu diari per tal que es mantingui una línia de treball que tingui en consideració l'ètica, la veracitat i la seguretat de les persones.
Cordialment, amb els meus més sincers desigs de pau. Woeser.
1 comentario
dolores -
por lo menos no todos pero si algunos .